dimecres, 16 de desembre de 2015

Arròs amb llamàntol i gambes. Com celebrar les festes nadalenques sense engreixar-se



Un any més ens trobem davant del repte de celebrar les festes de Nadal sense engreixar-nos gaire.
Més endavant trobareu alguns consells i estrategies per tal de superar el repte.
Triar bé els plats que formaran els menus festius és primordial però no l'única estrategia.
Per Nadal he pensat en un menú més tradicional, però el dia de Sant Esteve menjarem un arròs amb llamàntol, potser no és molt tradicional però espero que a tots els agradi molt.

Arròs amb llamàntol i gambes



Ingredients: (per a 4 persones)
2 llamàntols
400 grams de gamba vermella
2 tomaquets madurs pelats i tallats a trossos.
1 pebrot verd
200 grams d’arròs bomba
Un brick de fumet Aneto (també podeu fer servir un fumet casolà )
2 carxofes
Safrà
2 o 3 grills d’alls
Oli
Sal
Pebre

Preparació:
Talleu el llamàntol a rodanxes
Peleu les gambes
Salpebreu el llamàntol i les gambes
En una cassola amb una mica d’oli, saltegeu les gambes
Reserveu
Saltegeu també el llamàntol
Reserveu
A la mateixa cassola, sofregiu els alls tallats a làmines, el pebrot i les carxofes tallats
Quan ja estigui cuit, afegiu el tomàquet i sofregiu
Quan el sofregit estigui fet, afegiu l’arròs i aneu remenant durant 2 o 3 minuts
Torreu lleugerament el safrà embolicat en paper de plata en una paella
Afegiu el fumet  (la proporció serà una mica més del doble de fumet que d’arròs)
Afegiu el safrà
Deixeu coure a foc viu durant 10 minuts
Proveu si està bé de sal i afegiu-ne si s’escau.
Incorporeu el llamàntol i deixeu coure 4 minuts més
Incorporeu les gambes i deixeu coure aproximadament uns 5 minuts més tot i que haureu de vigilar el grau de cocció.
  
Com celebrar les festes nadalenques sense engreixar-se
 Quan pensem a les festes de Nadal, pensem en dinars interminables i sopars calòrics: cava, torrons, dolços, licors, carns… Sembla que celebrar les festes de Nadal sense engreixar és gairebé impossible.
Sembla ser que durant les dues setmanes que duren les festes nadalenques la majoria de nosaltres guanyarem entre 2 i 4 quilos. Però crec que passar unes bones festes sense engreixar-nos hauria de ser un objectiu possible.
La primera cosa que hauríem de tenir en compte és que durant aquests dies festius encara que estiguem a dieta, podem fer una pausa i celebrar el Nadal amb moderació, però sense pretendre fer dieta perquè l’aspecte psicològic també és important.  Ara bé, no fem d’aquestes dues setmanes una festa constant i mengem de tot cada dia i sense moderació. Mengem tranquil·lament i gaudim durant els dies festius (Nadal, Sant Esteve, Cap d’Any i Reis), però la resta de dies hauríem de tornar a la rutina, a la nostra dieta lleugera, saludable i adaptada a les nostres necessitats. Quan parlem de tornar a la nostra rutina durant els dies que no siguin les festes, haurem de fer especial atenció als dolços. Prohibit menjar torrons, bombons, massapà...durant la resta de la setmana.
Menjar lleuger i saludable la resta de dies però sense saltar-se cap àpat perquè això és contraproduent. A vegades pensem que per compensar un  àpat excessiu podem saltar-nos el sopar o l’endemà prendre només fruita o líquids durant tot el dia. Però això pot ser perjudicial, ja que pot alterar els processos hormonals i el nostre cos pot fer una reserva de greixos per compensar. I a més si ens saltem algun àpat o fem una dieta de líquids o de fruita durant tot un  dia, tindrem tanta gana que en el següent àpat tindrem molta gana i menjarem molt més del necessari. És millor arribar als àpats nadalencs amb una gana moderada, per no tal de no menjar en excés.
Una bona mesura és també incloure fruites i verdures en els àpats nadalencs, ja que d’aquesta manera consumirem menys aliments massa calòrics, la fibra vegetal s’absorbeix més lentament per la qual cosa trigarem més en tenir gana i la fruita i la verdura poden ser també molt adequats als menús festius. Les amanides i les postres de fruites poden ser molt bones, atractives, festives i originals.
Per no engreixar massa aquests dies també hauríem de procurar beure força aigua. Tots sabem que l’aigua no té calories i si en bevem força evitarem consumir en excés altres begudes ensucrades i/o alcohòliques i molt calòriques. Una bona mesura és beure un got gran d’aigua abans de cada àpat festiu.
I per acabar, no hauríem d’oblidar fer una mica d’exercici. No cal fer una sessió intensiva de gimnàstica ni córrer una marató, sinó tan sols caminar. Mitja hora diària a bon pas ens ajudarà a eliminar totes aquestes calories que segur que ingerirem de més durant aquests dies.



dijous, 3 de desembre de 2015

Arròs amb cervesa negra. La cervesa

A casa, un dels plats preferits és l’arròs. Avui és el torn d’un arròs diferent perquè no està fet només amb fumet, sinó també amb cervesa negra, la qual cosa li dona un aroma i un gust lleugerament amarg, diferent, però boníssim.

Arròs amb cervesa negra



Ingredients per a 4 persones

1 tasseta de mida de cafè d’arròs per persona.
½ quilo d cloïsses
2 gambes per persona
Un tomàquet
Una ceba
 3 grills d’all
Fumet de peix
Una llauna de cervesa negra
Julivert
Oli d’oliva extra verge
Sal

Preparació:

Fregiu les gambes amb una mica d'oli i reserveu-les.
En una cassola, amb una mica d’oli, sofregiu la ceba tallada a daus petits i l’all.
Quan la ceba comenci a ser rossa, afegiu el tomàquet pelat i tallat també a daus petits.
Afegiu l’arròs i doneu unes quantes voltes a tot perquè es comenci a fregir i es barregin els ingredients.
Aboqueu a la cassola el contingut d’una llauna de cervesa negra,
Deixeu coure uns minuts per tal de que l’alcohol de la cervesa s’evapori.
Aboqueu una tassa de fumet de peix per persona i la mateixa mida d’arròs.
Deixeu coure a foc viu durant 10 minuts i després baixeu una mica el foc i deixeu coure entre 5 I 10 minuts més, fins que l’arròs tingui el grau de cocció i la textura que desitgeu.
Durant la cocció, afegiu una mica més de fumet si és necessari.
Mentre l’arròs es vagi fent, obriu en una paella a part les cloïsses al vapor.
Uns minuts abans del final de la cocció de l’arròs, afegiu les cloïsses i una mica de julivert.
Quan estigui l’arròs cuit, tapeu la cassola i deixeu reposar 5 minuts abans de servir.
Serviu l'arròs acompanyat de les gambes.

La cervesa

 Malgrat la mala fama de la cervesa, el seu consum moderat no només no és perjudicial per a la salut sinó que també pot ser protector d’algunes malalties com les malalties cardiovasculars i també protegeix contra algun tipus de càncer. Ara bé, sempre i quan es tracti d’un consum moderat, ja que l’excés seria altament perjudicial, com passa amb un consum excessiu de totes les begudes alcohòliques.
Fins i tot, podem dir que la cervesa té un alt valor nutritiu. Els seus principals components ( llúpol, malta) donen al organisme elements nutritius.
La cervesa és la única beguda que conté llúpol i proporciona un factor sedant suau i el gust amarg que funciona com a estimulant de la gana. La malta proporciona a la cervesa carbohidrats, minerals, àcids orgànics i vitamines. 
Però, el més abundant i el més important de tots els components de la cervesa és l’aigua (92 grams per cada 10 grams de cervesa), i és per això que la cervesa és una beguda refrescant i molt hidratant, diürètica, depurativa i suaument laxant, degut al seu contingut en fibra.
A més la cervesa no engreixa si és consumida amb moderació perquè en realitat la cervesa conté 43.4 calories per cada 10ml de producte, menys que un got de suc de fruites, o un got de llet o un got de refresc de cola.
La cervesa és també rica en antioxidants que són els responsables de contrarestar els radicals lliures, responsables de l’envelliment prematur.
També cal destacar el seu contingut en malto dextrines, una font important d’energia.
Si parlem de minerals, val a dir que la cervesa és rica en magnesi, així com en fòsfor i potassi.
Finalment, parlarem de vitamines i podem dir que conté totes les del grup B i a més vitamines A,D i E.
Ja veiem doncs, que la cervesa és una beguda saludable si és consumida amb moderació i sempre tenint present que és una beguda alcohòlica.




divendres, 20 de novembre de 2015

Amanida de pollastre rostit amb vinagreta de mel. Cuina d’aprofitament (les carns)

Si faig un pollastre rostit o un pollastre al forn i en sobra, sempre en sobra pit, mai la cuixa. I que podem fer amb un pit de pollastre ja cuit i que probablement l’endemà estarà sec i estellós? Una possible solució és utilitzar-lo per fer una amanida, que en aquest cas condimentarem amb una vinagreta de mel que és la primera vegada que preparo però que estic segura que no serà la última.
Amanida de pollastre amb vinagreta de mel.

Ingredients: (per a  l’amanida)
Enciam (en aquest cas és un enciam del nostre petit hort urbà)
Un alvocat
Una ceba
Una poma
Un pit de pollastre rostit
Unes nous
Uns tomaquets xerries
Panotxetes de blat de moro en conserva
Olives negres

Ingredients: (per a la vinagreta)
Oli d’oliva verge extra
Vinagre de Mòdena
Sal
2 culleradetes de mel de romaní

Preparació:
Netegeu i talleu l’enciam.
Talleu el pollastre a daus.
Netegeu i talleu  la ceba, la poma i l’alvocat. ( És important tallar l’alvocat i la poma en el moment de menjar l’amanida per tal d’evitar l’oxidació).
Poseu tots els ingredients en un bol i barregeu-los.
Al servir l’amanida, decoreu-la amb unes olives negres, unes nous, uns tomaquets xerries i unes panotxetes de blat de moro.
Podeu menjar l’amanida condimentada amb la vinagreta de mel.
Cuina d’aprofitament ( les carns)
És la segona vegada que parlo en el blog sobre la cuina d’aprofitament perquè per mi aquest és un tema molt important. No m’agrada llençar res de menjar. El malbaratament dels aliments, a part de ser un mal negoci,  ja que costa molt temps i molts diners produir aliments perquè després acabin a les escombraries, és també un tema ètic  i de justícia social.
Per això intento portar sempre un bon control de les dates de caducitat dels aliments, reutilitzo les restes d’aliments i no llenço res de menjar.
Què es pot fer amb les restes de menjar? Una alternativa fàcil i no molt original, però que queda molt apetitosa és fer una amanida, una amanida on combinarem vegetals i carn blanca i per tant, constituirà un bon i nutritiu plat únic.
Amb les restes de pollastre rostit també podem preparar una pizza, unes croquetes, uns canapès, uns canalons o una lasanya.
Una altra manera d’aprofitar un pit de pollastre rostit que ens ha sobrat, és tallar-lo a filets ben prims que seran el principal ingredient d’uns entrepans. Però si ens han sobrat trossets més petits de pollastre, com poden ser les ales, el que podem fer es tallar-los ben petit i afegir-los a la sopa per tal d’enriquir-la i donar-li més gust.
Altres possibilitats d’aprofitar les restes de pollastre o altres carns rostides són l’elaboració d’unes crestes o empanades de carn o pollastre que elaborarem afegint a la carn alguns vegetals, en especial ceba, pebrot i especies. També podem fer un gratinat amb verdures i/o bolets i formatge.
Les restes de carn i pollastre seran molt útils per preparar un plat de pasta: macarrons, espaguetis ....Una altra possibilitat fàcil i ràpida és fer  un wok-
Amb una mica de nata liquida, formatge, ous i les restes de carn podem preparar una magnifica quiche.
Unes verdures farcides (albergínies, carbassons, tomàquets...) serà una manera fàcil i divertida de menjar verdures i d’aprofitar restes de carn.
Ja vegeu que les possibilitats són moltes i variades i si pensem una mica segur que se’ns acudiran unes quantes més. Maneres fàcils i senzilles d’aprofitar les restes del menjar, en concret de la carn, perquè a casa no volem llençar res de menjar.




divendres, 6 de novembre de 2015

Estofat de gall dindi amb patates. Carns blanques i carns vermelles

A casa, els estofats ens agraden molt i a més resulta molt pràctic poder-los preparar la nit anterior, i quan arribes, cansada de la feina, només escalfar i  ja està llest, acompanyat d’una amanida o d’una sopeta, i ja tenim el dinar a punt.
Però aquesta vegada, després de totes les informacions que hem rebut sobre les carns vermelles, he optat per fer-lo amb una carn blanca que està també boníssima i sembla ser que és més saludable.
Estofat de gall dindi amb patates

Ingredients ( 4 persones)
800 grams de carn de gall dindi  tallada a daus.
Una pastanaga
Una ceba
Un tomàquet madur
3 o 4 patates
Una copa de conyac
Unes branquetes de farigola
Oli d’oliva verge extra
Sal i pebre negra
Preparació:
Salpebreu la carn.
En una cassola plana, saltegeu els daus de carn amb una mica d’oli.
Reserveu.
Talleu la ceba, la pastanaga i el tomàquet a daus petits.
Sofregiu les verdures.
Quan les verdures estiguin sofregides, afegiu els daus de carn.
Afegiu també a la cassola, brou de carn o aigua, la farigola i una copa de conyac fins que la carn quedi coberta.
Deixeu coure a poc a poc durant una hora.
Després d’una hora de cocció, afegiu a la cassola les patates pelades i tallades en trossos més grans que la carn.
Deixeu coure durant 20 minuts.
Deixeu reposar l’estofat almenys ½ hora però si el feu el dia d’abans encara serà més bo.
Si preferiu una salsa més espessa, quan ja estigui tot cuit separeu la carn i les patates de la resta de les verdures, tritureu-les i torneu a afegir aquesta salseta a la cassola i deixeu bullir tot junt un parell de minuts.

Carns blanques i carns vermelles
Aquestes dues darreres setmanes hem sentit molt a parlar de la carn, però hi ha diversos tipus de carn, no totes les carns són iguals.
La primera diferencia que podríem establir són les carns vermelles i les carns blanques.
Quan parlem de carns vermelles fem referencia a carns de mamífers, com pot ser la vedella, el bou, el porc o el xai. Les carns blanques són les carns de l’aviram, principalment pollastre i gall dindi, tot i que en aquesta categoria inclourem també el conill, que és un mamífer. La gran diferencia entre carns vermelles i blanques és que les primeres són més riques en greixos.
Els especialistes de l’àmbit sanitari opinen que per una alimentació saludable hauríem de prioritzar el consum de carns magres, ja que les carns amb més greixos saturats estan íntimament relacionades amb l’augment dels nivells de colesterol, el risc de malalties cardiovasculars i d’alguns tipus de càncer. És per tot això, que és convenient escollir talls magres de carn i retirar el greix que quedi visible abans de cuinar l’aliment, així com reduir la quantitat de carn vermella i prioritzar el consum de carn blanca.
A part del contingut excessiu en greixos, les carns vermelles presenten també un alt contingut de compostos que poden ser perjudicials per a la salut si es prenen en grans quantitats, entre altres, compostos nitrosos i hidrocarburs. D’altra banda, les carns vermelles tenen un contingut més alt de ferro que per una banda pot ser molt útil per prevenir l’anèmia, però que es pot relacionar estretament amb els problemes cardíacs.
Les carns blanques són més saludables que les vermelles, però també s’ha de tenir en compte que no totes les carns vermelles són iguals , per tant, haurem de mirar d’escollir els talls més magres quan consumim carns vermelles, en especial lloms i talls rodons.
Si parlem de les carns blanques, també haurem de tenir en compte que hem de retirar la pell abans de consumir-les, ja que és on es concentren els greixos.
Parlar de quantitats també és important ja que els experts recomanen consumir-ne tres o quatre racions setmanals de carn, procurant que siguin sempre talls els més magres possibles.
Però els aliments càrnics que segurament tenen un major contingut en greixos són els embotits. Caldrà doncs controlar el seu consum i triar-ne els menys rics el greixos, com són el pernil curat, el pernil cuit, el pit de gall dindi i el llom embotit, per contra, els més rics en greixos i per tant, els que hem de consumir només de manera puntual són el salami, la sobrassada, la llonganissa, el xoriç i la mortadel·la entre altres.
Consumir embotits en excés no és aconsellable, no només degut al contingut de greixos, sinó també al fet que tenen molta sal i la ingesta excessiva de sal pot elevar la tensió arterial, pot fer que augmentem els nivells de colesterol i pot causar-nos problemes cardiovasculars en un futur.

dimecres, 28 d’octubre de 2015

Amanida de cigrons i bacallà. Menjar menys carn

Aquesta setmana l’OMS ha donat a conèixer un informe sobre el consum de carns processades i el càncer que no ha deixat a ningú indiferent. Alguns experts qualifiquen l’informe com exagerat o poc fiable, però ja fa temps que sabem que menjar menys carn té molts avantatges.
Tant és així, que a casa, que estem molt atents a l’alimentació saludable, hem començat aquest any a reduir la quantitat de carn que mengem i cereals, peix, ous, llegums, fruits secs...prenen part del lloc que abans ocupava la carn, convençuts que d’aquesta manera la nostra alimentació serà més saludable.
I el dimarts passat per dinar va ser el torn d’una amanida de cigrons i bacallà, fàcil, ràpida i saludable.

Amanida de cigrons i bacallà



Ingredients:
500 grams de cigrons cuits
400 grams de bacallà esqueixat i remullat
Una ceba
Un tomàquet
Olives negres
Salsa romesco

Preparació:
Talleu la ceba en lamines i deixeu-la en remull amb aigua i unes gotetes de vinagre per tal de que no piqui
Talleu el tomàquet
Poseu en un bol el tomàquet tallat, els cigrons cuits i rentats, el bacallà esqueixat i les olives negres.
Escorreu la ceba i poseu-la també en el bol amb els altres ingredients
Barregeu tots els ingredients perquè es barregin
Afegiu una mica de salsa romesco i quan aneu a menjar l’amanida barregeu els ingredients bé amb la salsa.
Ja veureu com és un plat ràpid, fàcil, boníssim i saludable.


Menjar menys carn
Cada dia sé de més gent que diu que menja menys carn. Nosaltres també. Hem arribat a la conclusió de que menjar menys carn és millor per diverses raons.
La primera raó és que si consumim menys productes animals, que normalment són els més cars, podem invertir en productes de millor qualitat que siguin orgànics i que sapiguem que els animals que consumim han estat criats de la forma més natural possible i no consumir carns tractades amb hormones.
Aquesta reducció beneficiarà també al medi ambient, ja que ajudarà a frenar la desforestació per tal de cultivar aliments per els animals i el que es més important per reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle generats per sector ramader.
 Encara que no eliminem per complet la carn de la nostra dieta, si en consumim menys, serà beneficiós  pel sistema cardiovascular, ja que les carns vermelles tenen molts greixos saturats que si es consumeixen en excés poden afavorir l’aparició de malalties cardiovasculars.
Si volem controlar el pes, disminuir el consum de carn ens pot ser de gran ajut, ja que els plats de vegetals acostumen a ser molt menys calòrics i més saludables que els plats on l’ingredient principal sigui la carn.
Per tant, reduir el consum de carn pot ser molt beneficiós per a la nostra salut. Els experts aconsellen consumir carn només 2 vegades a la setmana (nosaltres encara estem força lluny, però intentem reduir significativament el consum).
Antigament, la carn només es consumia en ocasions especials, perquè era massa cara i no es podia comprar per  cada dia. Actualment, la majoria de famílies no tenim aquesta limitació, entre altres raons perquè també es venen carns a preus molt competitius, però eliminar la carn de cada dia i reduir significativament el seu consum de ben segur que ens aportarà molts beneficis.    


dimarts, 20 d’octubre de 2015

Coca de pa, de forner o de sucre. Els pinyons

Proposta del Blog al plat per aquest mes d’octubre: fer una recepta del blog Pebre i xocolata, on podreu trobar un munt de receptes apetitoses en especial de receptes dolces.
Jo he triat una coca de pa, de forner o de sucre perquè és una de les nostres coques preferides.
 De totes les coques de pa que hem provat la nostra preferida és la del forn del poble de Montseny, feta amb foc de llenya i que és impressionant, però aquesta que he fet avui també està força, força bé.

Coca de pa, de forner o de sucre



Ingredients:
500 grams de farina de força
10 grams de llevat fresc
Un pessic de sal
320 ml d’aigua
50 ml d’oli d’oliva
40 grams de sucre
Sucre i pinyons per posar pe sobre de la coca
Una copa d’anís

Preparació:
-Poseu en un bol la farina, el sucre, la sal i el llevat esmicolat.
-Afegiu poc a poc l’oli i l’aigua mentre ho remeneu.
-Amasseu la pasta durant 15 minuts fins que quedi llisa i elàstica.  (Si teniu màquina per amassar, ho podeu fer amb la màquina).
-Passats els 15 minuts, doneu-li forma de bola i deixeu-la reposar en un lloc on no faci fred i tapat amb un drap durant 1 hora o hora i mitja fins que dobli el volum. (jo la vaig deixar dins el forn apagat)
-Talleu la massa per la meitat i feu dues boles amb les que farem dues coques.
-Estireu la massa i doneu-li forma allargada a les coques.
-Poseu les dues coques sobre un paper vegetal en una safata per anar al forn.
-Tapeu-les amb el drap i deixeu-les reposar 15 minuts més mentre enceneu el forn a 150º i el deixeu que s’escalfi.
-Passats els 15 minuts, pressioneu la pasta de les coques amb els dits per tal de que es formin petits foradets.
-Poseu-hi per sobre un raig d’oli, sucre i pinyons.
-Introduïu la safata amb les coques dins del forn calent.
-Deixeu coure durant uns 15 minuts, però aneu amb compte de que no es cremin.
-Traieu les coques del forn i immediatament aboqueu la copa d’anís per sobre i veureu com es caramel·litza el sucre.
I ara ja …a menjar-la.
Amb una mica de xocolata negra o amb llet ( a mi m’agrada més la segona opció) serà un esmorzar o un berenar de luxe.

Els pinyons

Encara que els pinyons es venen com a fruits secs, en realitat són les llavors del pi pinyonaire (pinus pinea).
Els pinyons no es cultiven sinó que es recol·lecten dels boscos, això vol dir que no estan tractats amb cap pesticida ni producte químic, són ecològics i és també per aquesta raó que el seu preu és més elevat que el dels fruits secs, ja que com hem dit els pinyons no es conreen.
Es poden menjar crus o torrats i la seva conservació és aproximadament d’un any sempre i quan es conservin en un lloc fresc i sec.
El seu contingut en nutrients és molt alt i tenen també moltes propietats saludables.
Son rics en calci i magnesi per la qual cosa són especialment aconsellables en èpoques de creixement o per a les persones que tenen osteoporosis o descalcificació.
També són beneficiosos per reduir el risc de les malalties cardiovasculars degut al seu contingut de greixos mono i poliinsaturats que ajuden a reduir els nivells de colesterol.
Els pinyons aporten molta energia i nutrients això és especialment interessant per aquelles persones que fan una gran activitat física  com esportistes excursionistes, nens etc..
També en èpoques on ens sentim especialment cansats o fins i tot si tenim anèmia, els pinyons ens aportaran una dosi suplementaria de ferro.
Els pinyons són també rics en minerals com el potassi, el fòsfor, el magnesi, el ferro, l’àcid fòlic i el calci.
L’únic problema dels pinyons és que tenen moltes calories (510 calories per 100 grams) per això, s’han de consumir amb moderació si hem de controlar el nostre pes.