divendres, 20 de març de 2015

Conill amb xocolata. El conill

Aquest mes de març, quan la Mercè de Destapant cassoles ens proposava cuinar una de les receptes del blog Els fogons del pare, vaig començar a llegir i a repassar totes les receptes d’aquest interessant blog. La primera cosa que em va cridar l’atenció és que hi ha dos aliments: el bacallà i el conill, que són ingredients principals de moltes receptes.
Pel que fa al bacallà, puc dir que jo també sóc una gran amant d’aquest aliment i m’agrada de totes maneres, En canvi, el conill és una carn que no acostumo a preparar gaire. Ja sé que és una carn blanca, molt saludable, però no sé perquè no tinc gaire tirada a cuinar-la. Així és que, una mica per intentar compensar l’ oblit inconscient d’aquesta carn a la meva cuina i una mica com homenatge al Manel del blog Els fogons del pare que es capaç d’oferir-nos una gran quantitat de exquisides preparacions de conill, vaig decidir fer una recepta amb conill i us asseguro que no serà la darrera vegada perquè el resultat va ser espectacular.
Conill amb xocolata


Ingredients
Un conill
Una ceba
Una pastanaga
½ quilo de xampinyons
½ cabeça d’alls
2 preses de xocolata negra
Un grapat d’ametlles torrades
Un gotet de vi ranci
Oli, sal i pebre negre

Preparació:
Salpebreu el conill
Fregiu-lo  amb una mica d’oli fins que agafi una mica de color.
Reserveu-lo
A la mateixa cassola sofregiu la ceba tallada i els alls pelats, però sencers.
Quan la ceba agafi una mica de color, afegiu la pastanaga tallada a bastonets.
Continueu la cocció durant uns minuts.
Al cap de 5 o 10 minuts, incorporeu els xampinyons tallats a quarts i el conill, però reservant el fetge fregit.
Incorporeu el vi ranci a la cassola i deixeu coure uns 2 o 3 minuts
Cobriu tot el contingut de la cassola amb una mica d’aigua.
Tapeu la cassola i deixeu coure durant una hora aproximadament. (Jo ho vaig fer a l’olla ràpida i amb 12 minuts va estar cuit)
Prepareu una picada amb dos grills d’all, un grapat d’ametlles, el fetge del conill fregit, la xocolata i una mica de sal i pebre.
A mitja cocció ( si és en una cassola al cap de mitja hora i si és amb una olla ràpida al cap de sis minuts) tireu la picada sobre el conill i deixeu coure.
Com tots els guisats i els estofats encara serà més gustós si ho feu d’un dia per l’altre.

El conill
Quan es pensa en carns blanques, que són més saludables que les carns vermelles, sempre pensem en el pollastre o en el gall d’indi i sovint ens oblidem del conill. Hi ha moltes raons, però, per consumir carn de conill. Aquestes són les principals:
És un aliment amb molt pocs greixos i per tant, molt adequat per aquelles persones que volem perdre pes o mantenir el  pes ideal.
És una carn amb un contingut en colesterol molt baix.
Conté minerals com el ferro, el zinc i el magnesi.
Té un alt contingut en vitamines del grup B (B12, B3 i B 6).
Les proteïnes de la carn de conill són d’alt valor biològic, molt adequades en tots els períodes de la vida.
És fàcil de digerir.

Permet moltes preparacions: planxa, guisats, estofats, al forn...
Contingut baix en sodi, per tant, una carn molt adequada per a les persones que tenen hipertensió.
És baixa en calories. 100 grams de conill tenen només 133 kcal.
I la principal.......és que està boníssima.

divendres, 6 de març de 2015

Sèpia guisada amb patates i carxofes. Per què no ens aprimem quan fem dieta?

El cap de setmana vam sortir amb un grup d’amics a Figueres. Va ser un cap de setmana genial. Vam assistir a una sessió del IV Festival del Circ, vam anar al museu Dalí i al museu del Joguet. Un cap de setmana complet.
I entre visita i visita vam parlar de molts temes i també de cuina, vam intercanviar idees i receptes, algunes les vaig trobar tan interessants que aquesta mateixa setmana ja les he fet, com aquest guisadet de sèpia, molt ràpid de fer i molt bo.

Sèpia guisada amb patates i carxofes


Ingredients:
1 sèpia mitjana per persona
1 patata mitjana per persona
1 ceba gran
2 o 3 carxofes
1 got de vi ranci
2 grills d’all
Oli, sal, pebre negre

Preparació:
Netegeu les sèpies
Talleu les sèpies a trossos
Sofregiu la sèpia amb una mica d’oli
Reserveu
Netegeu i talleu les carxofes a quarts
Sofregiu la carxofa amb una mica d’oli
Reserveu
Talleu la ceba a làmines fines
Sofregiu la ceba i l’all amb una mica més d’oli
Quan ja estigui la ceba i l’all una mica cuites, afegiu el vi i sofregiu uns minuts més.
Afegiu a la ceba i l’all, la carxofa i la sèpia
Peleu les patates i talleu-les a trossos
Afegiu-les a la cassola
Afegiu una mica d’aigua fins que quedin tots els ingredients tapats i deixeu coure amb la cassola tapada 30 minuts més a foc suau fins que la sèpia quedi ben toveta.
Rectifiqueu de sal i pebre si s’escau.
Nota:
Al final de la cocció es pot afegir dues cullerades d’allioli, remeneu i deixeu coure uns minuts més
Com tots els guisats si el feu d’un dia per l’altre serà encara més gustós.

Per què no ens aprimem quan fem dieta?
Aviat arribarà la primavera i un cop més ens adonarem que durant l’hivern hem guanyat una mica de pes i abans de que arribi el moment de vestir-nos amb roba més lleugera i d’anar a la platja, molts voldrem posar-nos a dieta. Tots ho hem intentat moltes vegades i no sempre amb èxit.
Què és el que no fem correctament? Amb intenció de que la propera vegada que ens posem a dieta tots aconseguim el nostre objectiu, he fet una reflexió sobre els principals motius que ens impedeixen perdre quilos tot i estar a dieta, per tal d’evitar frustracions i evitar caure en dietes miracle que poden fer malbé la nostra salut.
-Un dels errors més habituals és menjar ràpid. És millor mastegar bé els aliments i menjar de manera lenta i conscient. Si mengem més lentament podrem deixar de menjar abans de tenir la sensació de que ja estem plens i si ho fem lentament, donarem temps a que el nostre cervell doni l’ordre de que ja hem ingerit la quantitat d’aliments necessaris. No hem d’oblidar que un dels tipus de menjar menys sans que hi ha és el que s’anomena menjar ràpid (fast food). Hem de pensar que menjarem millor i menys ràpid en companyia, perquè prendrem el temps de menjar i evitarem el fet de menjar qualsevol cosa per tal d’eliminar la sensació de gana.
-Un altre problema pot ser saltar-se algun àpat. Si no esmorzem o no sopem no farà que mengem menys i ens aprimem més, al contrari, la única cosa que aconseguirem és menjar pitjor i que arribem al següent àpat amb una gana excessiva, i per tant, mengem més quantitat de la que seria convenient.
-Sovint controlem molt el que mengem però no tant el que bevem. Recordarem que l’única beguda que hidrata i no aporta calories és l’aigua. La resta de begudes afegeixen calories o bé no treuen tant la set com l’aigua. Per tant, el cafè, els sucs de fruites, les begudes refrescants light ...completaran la nostra hidratació, però per treure’ns la set beurem aigua. -Tindrem una especial atenció amb les begudes alcohòliques que només ens aporten calories buides.
-Les racions massa grans són un altre dels errors més comuns. Sembla ser que cada vegada les racions són més grans.Hauríem de ser conscients i disminuir les quantitats quan estem a dieta.
-Menjar sense gana. Això sembla una incongruència, ja que si estem a dieta no hauríem de menjar si no tenim gana, però sovint ho fem. A vegades ens acabem la quantitat del plat tot i que ja no tenim més gana o fins i tot ens mengem el que altres han deixat (sovint els nostres fills no s’acaben el plat i nosaltres ens ho mengem), acompanyem el cafè o el té amb una galeta (tot i que no tinguem gana)....i totes aquestes coses les fem simplement perquè estem acostumats a fer-les i les fem sense pensar si ens convenen o no o si tenim gana o no.
I per acabar, no s’ha d’oblidar d’una banda el tema de l’exercici físic perquè és fonamental, no només per cremar calories, sinó per estar sans. És molt saludable fer 50 minuts d’activitat física cada dia, que no cal que sigui un exercici complicat. Caminar és fàcil, barat i molt saludable.
I d’altra banda, un altre tema important a tenir en compte és l’estrés que domina les emocions, l’ansietat, els nervis i la irritabilitat i tot això són elements claus quan es tracta de menjar bé o malament. Si estem estressats, menjarem més quantitat, més dolços, més greixos i en definitiva pitjor.