dimarts, 30 de juny de 2015

Amanida alemanya. Els cogombrets en vinagre

Amb la calor els plats que venen més de gust són les amanides. En aquest cas es tracta d’una amanida alemanya amb cinc ingredients: patata, ceba tendra, ou dur, salsitxes de gall dindi i cogombrets en vinagre.

Amanida alemanya


Ingredients: (per a 4 persones)
8 patates petites
4 salsitxes Frankfurt de gall dindi
1 ceba tendra
4 ous
4 cogombrets en vinagre
Sal, oli i vinagre ( es pot substituir per maionesa baixa en calories)
Anet

Preparació:
Renteu les patates
Bulliu les patates en aigua amb sal durant ½ hora aproximadament.
Quan estiguin fredes, talleu-les en quadradets.
Saltegeu les salsitxes en una paella amb una mica d’oli.
Talleu-les a rodanxes.
Bulliu els ous.
Quan estiguin freds, peleu-los i talleu-los a rodanxes.
Talleu la ceba i els cogombrets a trossets petits.
En un bol col·loqueu els daus de patata, les rodanxes de salsitxes, la ceba, els cogombrets i els ous durs.
Afegiu la sal, l'oli i el vinagre o bé la maionesa i remeneu amb compte perquè no es desfacin les patates.
Afegiu una mica d’anet per sobre.

Els cogombrets en vinagre
Els cogombrets en vinagre són un dels ingredients d’aquesta amanida però són també un aperitiu molt popular sobretot a l’estiu. El seu contingut en greixos és molt baix, en canvi el seu contingut en sal és alt.
L'adob en vinagre és un mètode molt antic de conservació dels aliments. En el cas de les verdures i hortalisses els aporta una olor i un gust molt agradable, incrementa la durada de les verdures i requereix poca inversió per fer aquest procés.
Es preparen amb vinagre molts vegetals com les cebetes, les pastanagues, les coliflors, els alls…però els vegetals més populars que es conserven en vinagre són els cogombrets.
Els cogombrets  són un aliment vegetal que conté vitamines i minerals ja que al conservar-los en vinagre guarden intactes gran part de les seves propietats. En concret els cogombrets tenen bones dosis de vitamines, en especial de vitamina C.
Els cogombrets tenen també una bona quantitat de fibra. D’altra banda el vinagre és un bon aliat per activar el metabolisme, la qual cosa farà que l’organisme consumeixi quantitats més grans de calories, un aspecte molt interessant quan volem perdre pes.
Aquests vegetals en vinagre i en especial els cogombrets, són baixos en greixos, en canvi hem d’anar amb compte perquè poden tenir un índex molt alt de sal. Caldrà mirar les etiquetes per saber si en tenen massa . Podem considerar un aliment massa salat si supera els 1,25 grams de sal per cada 100 grams i en canvi es considera un aliment baix en sal quan té 0’25 grams o menys per cada 100 grams. Els cogombrets en vinagre poden tenir al voltant de 1’5 grams de sal per cada 100 grams, és a dir que es pot considerar un aliment massa salat. Però hem de tenir en compte, d’una banda, que és un aliment que es consumeix en petites quantitats i d’altra que convé moderar el seu consum i gaudir-los però amb prudència i d’aquesta manera els podrem menjar en aperitius de consum ocasional o bé donant un toc de gust molt agradable en amanides.
Com en molts aspectes de l’alimentació i de la vida en general en la moderació està l’èxit.





divendres, 19 de juny de 2015

Truita de pa amb tomàquet. El pa amb tomàquet

Normalment, el pa amb tomàquet, a casa, el mengem amb pernil, amb llonganissa, amb formatge, amb tonyina...o amb truita, però avui he volgut fer el pa amb tomàquet amb truita d’una manera diferent, tal i com ens proposa la nostra amiga Mercè del blog Destapant cassoles i que em serveix per participar en el repte del Blog al plat. Avui ,el pa amb tomàquet el posem dins de la truita i ens queda una recepta divertida i original a més de molt bona i fàcil.
Truita de pa amb tomàquet



Ingredients:
2 ous per persona
1 llesca de pa de pagès
1 tomacó de penjar
oli, sal

Preparació:
Talleu la crosta del pa i retalleu-lo una mica, si cal ,perquè tingui una forma rectangular.
Suqueu la llesca de pa amb el tomàquet (quan faig pa amb tomàquet el suco només per una cara, però en aquest cas crec que és millor sucar-lo per les dues cares).
Amaniu el pa amb un bon raig d’oli i una miqueta de sal.
Bateu els ous.
Afegiu una mica de sal.
Feu la truita en una paella amb una mica d’oli ben calent.
Quan la truita comenci a quallar, afegiu la llesca de pa.
Plegueu la truita sobre si mateixa embolicant el pa.
Gireu la truita per tal de que es cogui pels dos costats.
Serviu-la ben calenta.



El pa amb tomàquet
Crec que el pa amb tomàquet es molt més que un plat típic de la nostra cuina, és una veritable icona del nostre país.
A més de ser una preparació popular, fàcil i simple des del punt de vista nutricional és una combinació molt interessant i molt saludable ja que als nutrients del pa hem d’afegir les propietats de l’oli d’oliva (protecció cardiovascular) i la del tomàquet amb vitamina C i antioxidant licopè. Una veritable síntesi de la dieta mediterrània i de la cuina de l’aprofitament ja que originàriament el pa amb tomàquet es feia per aprofitar el pa de pagès que quedava una mica sec i s’entendria amb l’ajut del tomàquet i de l’oli..
És tan fàcil de preparar i tan nostre que no cal explicar com es fa el pa amb tomàquet perquè hi ha diferents opcions: pa torrat o no, amb all o sense, sucant el pa pels dos costats o no, amb sal o sense….cadascú tenim les nostres preferències, però el que sí que haurem de procurar és elaborar-lo amb productes de la màxima qualitat: bon pa de pagès amb la crosta cruixent i la molla compacta, tomacons de penjar i oli d’oliva verge extra. Amb aquests ingredients de qualitat, l’èxit està assegurat.
Només cal recordar que és millor preparar el pa amb tomàquet just abans de ser consumit per tal de que el pa no quedi massa mullat.
I finalment, acabem aquesta entrada amb un magnífic i senzill poema que el poeta Miquel Martí i Pol va dedicar al pa amb tomàquet , un signe d’identitat dels catalans.
 Déu ens dó ser catalans
per menjar bon pa amb tomàquet
amb un raig d'oli discret
i un pols de sal si fa falta;
pa de pagès si pot ser
que és més saborós que els altres
i tomàquet ben madur,
però que no ho sigui massa.
Déu ens dó un tall de pernil
o llonganissa ben ampla
perquè acompanyin el pa
ben sucadet amb tomàquet;
pernil de bon mastegar,
llonganissa de la Plana
(Miquel Martí i Pol)



Final del formulario

dilluns, 8 de juny de 2015

Fetuccini amb fruits de mar i espàrrecs. Tipus de pasta

Fa més de 15 dies de l’última entrada al blog!!!
 Està clar que cuino cada dia però no he tingut temps de fer cap entrada. D’una banda, la feina que com cada any per aquestes dates m’ocupa moltes hores i d’altra banda, he estat també molt ocupada en preparar un preciós esdeveniment familiar.
Ara, amb una mica més de temps lliure segueixo cuinant i publicant, en aquest cas una recepta de pasta.

Fetuccini amb fruits de mar i espàrrecs



Ingredients (per a 4 persones)
600 grams de fetuccini
12 gambes grans pelades
12 musclos cuits i sense closca
2 calamars mitjans
Un manat d’espàrrecs
2 tomàquets madurs
Julivert, sal, pebre i oli d’oliva

Preparació:
Bulliu els fetuccini amb aigua i sal.
Escorreu-los bé.
Bulliu els musclos i un cop fets, traieu la closca i reserveu-los.
Talleu els calamars a anelles i sofregiu-los.
Sofregiu en el mateix oli les gambes pelades.
Afegiu els espàrrecs i reserveu.
Prepareu el sofregit de tomàquet i reserveu-lo.
En una cassola, poseu els fetuccini, els musclos, els calamars, les gambes i els espàrrecs.
Afegiu el sofregit de tomàquet, una mica de julivert picat i una mica de l’aigua de bullir els fetuccini.
Deixeu coure tot un parell de minuts per tal de que es barregin tots els ingredients.


Tipus de pasta
És difícil trobar algú al que no li agradi la pasta. És un aliment fàcil de preparar i és possible combinar-la amb un gran nombre de salses de verdures i de carns diferents. Aquestes dues característiques de la pasta són les principals causes de que la pasta sigui tan popular en tot el món.
Hi ha diferents tipus de pasta en funció de diferents aspectes.
Per començar, farem la diferencia entre la pasta seca, la més utilitzada i també la més fàcil de conservar i la pasta fresca de textura més suau, amb gran contingut d’aigua i que s’ha de conservar a la nevera.
Si tenim en compte el color, trobarem diferents tipus de pasta ja que actualment està molt de moda les pastes de colors enriquides amb altres aliments, dels quals no agafa només el color, sinó també els nutrients. Podem trobar pasta negra, elaborada amb tinta de calamar, vermella amb tomàquet, de color taronja a base de pastanaga, verda si està feta amb espinacs, blanca si s’ha utilitzat farina blanca o de color groc si està enriquida amb ou.
Si en fixem en la forma, trobarem una gran varietat de pastes. A continuació parlarem de les més conegudes:
Els espaguetis. És un dels tipus de pasta més coneguts en tot el món. Es tracta d’una pasta llarga, unes fines tires primes i de forma rodona. Es poden combinar amb moltes salses, però les preparacions més habituals són amb salsa bolonyesa (tomàquet, especies i carn picada) i amb salsa carbonara (nata, bacon, ou, i pebre)

Els fetuccine i tagliatelle. Tots dos tenen forma de cinta. La diferencia entre aquests dos tipus de pasta és la mida, uns són més amples que altres. Els fetuccine són més amples que les tagliatelle.
Els fussilli. Tipus de pasta amb forma d’espiral. Aquesta forma permet que els ingredients s’integrin molt bé entre ells.Com els espaguetis, els fussilli s’utilitzen amb moltes varietats de salses i combinacions de vegetals i de carns.
Els macarrons. Un tipus de pasta molt popular. Es tracta d’una pasta curta en forma de tub amb els extrems tallats en diagonal. Sovint la pasta ve enriquida amb ou, espinacs o tomàquet, la qual cosa li dona un toc de color molt atractiu.
Els rigatoni. Tenen també forma de tub com els macarrons però són més grans i els extrems normalment estan tallats rectes. Són massa petits per ser farcits i s’utilitzen normalment acompanyats de salsa o fins i tot com a guarnició. Són molt aptes també per fer al forn.
Els canalons. Una pasta en forma de làmina plana que s’ha de farcir i després recargolar  en forma de gran tub. S’acostumen a preparar amb beixamel i formatge ratllat i es gratinen. Els farciments més habituals són carn, espinacs i també peix i marisc.

La lasanya. És també una pasta plana per farcir, però en aquest cas el farciment es fa en capes. Com és el cas dels canalons el farciment es pot fer de carn, verdures, bolets...i s’acompanya normalment amb salsa de tomàquet i beixamel.

Els raviolis i altres pastes farcides. Un tipus de pasta que ja es ven amb el farcit inclòs. Aquest farcit pot ser de carn, pollastre, verdures, ricotta, bolets...Si la forma és circular, parlarem de tortellini i si és en forma de mitja lluna, capelettis. Es poden acompanyar de qualsevol tipus de salsa.

Els farfalle. Una pasta en forma de llacet o de papallona. Es pot acompanyar amb salses o bé utilitzar-la com a base a les amanides de pasta, ja té un aspecte molt estètic.

Ara, ja només ens queda triar el tipus de pasta que més ens vingui de gust i que més convingui a la nostra preparació i...Buon appetito!!