dilluns, 21 de setembre de 2015

Mos de mozzarella i anxoves. La mozzarella

Fem un mos ha estat el blog triat aquest mes per la Mercè de Destapant cassoles dins del repte del Blog al plat. Com no podria ser d’una altra manera he triat un mos, en concret el mos de mozzarella i anxoves.

Mos de mozzarella i anxoves


Ingredients:
Una llauna de filets d’anxoves  en oli d’oliva
Un pot de boletes de mozzarella
Ruca i canonges
Tomàquets xerries
Olives negres
Oli d’oliva verge extra
Vinagre de Mòdena
Sal

Preparació:
Traieu les anxoves de la llauna i poseu-les a escórrer
Poseu les boletes sobre el paper de cuina per treure-li una mica l’aigua.
Enrotlleu cada boleta amb una anxova
Netegeu la ruca i els canonges
En un plat poseu la ruca i els canonges nets, els tomàquets tallats per la meitat, les olives negres i finalment les boles de mozzarella amb anxoves.
Amaniu amb una mica de vinagre, sal i un bon raig d’oli d’oliva verge extra

La mozzarella
La mozzarella és una varietat de formatge d’origen italià,  molt coneguda. Cada vegada és més utilitzada a la cuina tot i que el principal dels seus ingredients és un desconegut per a la majoria de nosaltres: la llet sencera de búfala.
Però existeixen també altres tipus de mozzarella i que s’ elaboren amb llet de vaca o d’ovella, però que resulten més econòmiques. Sigui de búfala, de vaca o d’ovella és un producte pasteuritzat, això vol dir que s’ha de conservar a la nevera.
La diferencia principal entre la llet de vaca i la de búfala és que aquesta última és molt més nutritiva, ja que concentra una major quantitat de greixos, proteïnes i lactosa que la primera, per tant el seu valor energètic és superior, però també és més calòrica.
Es tracta d’un formatge de textura suau i agradable i de gust molt poc intens i és per això que es converteix en un ingredient molt adequat per a molts plats, com amanides, entrepans…i a més és ideal per fondre i també molt adequat per a l’elaboració de pizzes i “burritos” mexicans.
També és un formatge molt adequat per aquelles persones , en general nens, als que el gust del formatge els resulta massa fort . Amb la mozzarella obtindrem un gust suau i delicat i els nutrients del làctics que són tan necessaris per a una bona alimentació.
Es pot trobar mozzarella en formats molt variats: formatge ratllats en forma rodona, taquets, boletes etc…
La mozzarella és rica en fòsfor (100 grams de producte aporten 428 mg de fòsfor) i també és rica en calci ( 100 grams de producte aporten 632 mg de calci). A part d’aquest dos principals nutrients, la mozzarella té també ferro, proteïnes, fibra, potassi, iode, zinc…
Per la seva gran quantitat en calci, la mozzarella és bona pels ossos i al contenir també fòsfor és beneficiosa per als ossos, per a les dents i per a la pell. Cal recordar també que aquest mineral ajuda a millorar les funcions biològiques del cervell.


dilluns, 14 de setembre de 2015

Botifarres al forn amb tomàquets xèrries, raïm i herbes aromàtiques. IV Edició del Concurs de Receptes per a Blogaires. Fira del Porc i de la Cervesa de Manlleu

Fa unes setmanes vaig rebre un correu de la revista CUINA on hem recordaven la convocatòria del IV Concurs de Receptes per a Blogaires i m’animaven a participar-hi.
Aquest any el concurs té la botifarra com a protagonista. I quan parlem de botifarra entenem qualsevol tipus de botifarra: crua, cuita del perol, blanca, negra.....
El lliurament de premis tindrà lloc durant la Fira del Porc i de la Cervesa que es farà a Manlleu els dies 25, 26 i 27 d’aquest mes de Setembre.
Jo m’he decidit a participar-hi amb una recepta de botifarra crua i de les 3 modalitats del concurs: 'Recepta creativa', Recepta d’estil tradicional' o  Recepta saludable', he optat per aquesta última.
Es tracta d’una recepta senzilla, ràpida i saludable, on la cocció de la botifarra al forn no li afegeix greixos innecessaris i fa que la botifarra quedi ben cuita per tot arreu i acompanyada de tomàquets i raïm, així com d’herbes aromàtiques, reforça el gust de la botifarra i afegeix un contrast de dolç i salat que tan apreciat és a la cuina del nostre país.
Una recepta senzilla, però on la qualitat dels ingredients és bàsica per l’èxit del plat. Cal una bona botifarra, natural i sense colorants amb carn de la millor qualitat i uns tomàquets xèrries dolços i sucosos. Espero que proveu de fer-la perquè és fàcil de fer i si ens assegurem de la qualitat dels ingredients, el resultat serà espectacular.

Botifarres al forn amb tomàquets xèrries, raïm i herbes aromàtiques



Ingredients:
Botifarra crua
Tomàquets xèrries
Raïm
Oli d’oliva verge extra
Farigola
Orenga

Preparació:
Saltegeu els tomàquets xèrries sencers en una paella amb una mica oli i amb un polsim de farigola i orenga.
Talleu les botifarres a trossets d’uns 3 o 4 centímetres. Perquè sigui més fàcil tallar-les, podem posar les botifarres una estona abans al congelador i treure-les abans de que es congelin però com que s’hauran endurit una mica ens serà molt més fàcil tallar-les.
En una safata que pugui anar al forn poseu els trossets de botifarra crua i els tomàquets saltejats i barregeu-los de manera que quedi tot ben repartit.
Per sobre poseu orenga i farigola i un raig d’oli d’oliva verge extra.
Introduïu la safata al forn a 190ºC i deixeu coure durant 20 minuts.
Quan faltin 10 minuts afegiu el raïm i 5 minuts abans d’acabar la cocció poseu a gratinar per tal de que quedi torradet i agafi un color més bonic.











dimecres, 2 de setembre de 2015

Coca de sardines. Els peixos blaus

Encara som a l’estiu i en aquestes nits caloroses, una coqueta de sardines a la fresca i amb bona companyia ve molt, molt de gust. I a més és fàcil i ràpid de fer.

Coca de sardines



Ingredients:
Una làmina de pasta de full
Filets de sardines
3 cebes
Un pot de sofregit (encara millor si és un sofregit casolà)
All
Julivert
Preparació:
Demaneu al peixater /a que ens prepari les sardines a filets i les deixi sense cap i sense espines.
Estireu la pasta de full amb l’ajut d’un corró. ( si s’estira, ja no cal punxar-la)
Talleu la làmina de pasta en quadrats.
Renteu i talleu la ceba.
Deixeu sofregir la ceba a foc lent fins que agafi color.
Pinteu els quadrats de pasta de full amb el sofregit.
Poseu a sobre la ceba cuita (podeu utilitzar també un pot de ceba caramel·litzada preparada si voleu fer que la recepta sigui més ràpida de fer).
Sobre de cada quadrat de pasta i damunt el sofregit i la ceba, col·loqueu un tros o mig (segons la mida) de sardina.
Coeu al forn a 190ºC durant 8 minuts.
Poseu per sobre all i julivert picat.
  
Els peixos blaus
Quina és la diferencia entre els peixos blancs i els peixos blaus?
La diferencia es fonamenta en el seu contingut en greixos, ja que mentre en els peixos blaus el contingut de greixos es situa sobre el 10 al 15%, en els blancs no acostuma a superar el 5%. Amb aquestes dades podríem pensat que els peixos blancs són més saludables perquè el seu contingut en greixos i per tant, en calories és menor. No hem d’oblidar, però, que justament aquests greixos dels peixos blaus són greixos poliinsaturats, monoinsaturats i omega 3 molt saludables i molt interessants nutritivament parlant. Ara bé, si hem de controlar el nostre pes haurem de tenir en compte aquestes dades i no consumir peix blau en excés, ja que encara que el peix blau és molt saludable, també és més calòric que el peix blanc.
Els greixos Omega 3 que són molt presents en el peix blau són essencials per a les persones que tenim el colesterol alt i actuen com a defensa per a les malalties coronaries. L’Omega 3 intervé també de manera positiva a la formació del HDL, anomenat popularment colesterol bo i redueix la formació del LDL o colesterol dolent, a més de controlar els nivells dels triglicèrids.
Per tot això, els especialistes en nutrició ens recomanen menjar peix blau com a mínim 2 o 3 vegades a la setmana, ja que a més de regular el colesterol, és bo per al control de la hipertensió i malalties del cor. Els greixos omega 3 tenen també beneficis per a l’aparell circulatori i per a la prevenció de l’artritis.
D’altra banda, hem de dir que el peix blau conté vitamines i minerals com el calci, el iode, el ferro, el potassi i el fòsfor.
Per distingir els peixos blaus dels blancs és molt fàcil, només cal mirar la cua si aquest té forma de V, es tracta d’un peix blau.
Els peixos blaus més comuns són la tonyina, el seitó, el salmó, la truita, el sorell, l’anguila, el verat, el congre, l’arengada i el més popular de tots: la sardina.

Quan parlem de peix blau cal recordar que és preferible consumir especies de mida més petita com la sardina, el seitó o els verats a altres especies de peix blau de mida més gran, com el peix espasa, l’emperador o la tonyina, ja que aquests peixos grans, que poden fins i tot arribar a pesar més de 200 quilos acumulen metalls pesat com el mercuri i per tant cal limitar molt el seu consum.